La primavera meteorològica s’alinea amb la primavera astronòmica i es dona sortida al nou curs.
Tot i haver deixat enrere l’hivern la vegetació s’ha quedat estabornida per la darrera nevada. Fins a 30 cm de gruix al cim de Caro.
Tret de sortida per a les tres varietats d’olivera. Quina s’emportarà premi?
El primer que veurem serà com la flor vol treure el nas.
Despertarà a continuació i amb força el brot. Realment el seguiment de la cursa entre la flor i el brot es converteix en una fixació.
Malaltissa és l’obsessió amb la floració; dies llargs.
La força de la naturalesa, amb l’explosió de la verdor i la remor de tot tipus de bestiola, dibuixa un entorn primaveral.
A l’olivera, la vitalitat es manifesta ràpidament; amb mesura a la varietat farga, amb sensibilitat a la morruda i mediterràniament a la sevillenca.
Mentrestant els nous (brots no fructífers que neixen de la part central de l’arbre) i els pollissos (brots que neixen de la base del tronc) aspiren, sense mesura, a guanyar pas.
Amb el quallat “qui dia passa any empeny“.
Però la realitat és que molts del petits fruits acabaran caient ràpidament.
La cruesa de l’estiu començarà a fer acte de presència.
La primera gran fuetada vindrà amb l’enduriment del pinyol; molts fruits no podran seguir el ritme i cauran.
El replegament a l’estiu es manifesta amb el somriure matinal de les fulles.
Una tronada al ple de l’estiu és el be més preuat i el somni de tot mortal.
L’escurçament del dia i la baixada de les temperatures engeguen l’esprint final per la maduració de l’oliva.
El viratge lent i escalonat de l’oliva acaba amb lluentor.
Gas a fons amb la recol·lecció.
Finalment, festa amb l’elaboració de l’oli d’oliva verge extra d’ Olis Can Català i amb la graduació d’il·lusions contingudes.